Madrid tindrà l’ocasió de reviure un espectacle furero com els dels orígens de la companyia. Manes, una producció de teatre físic dels anys 90 que va tenir una gira de prop de 250 representacions per tot el món, esdevé la primera recreació de la història dels 40 anys de La Fura dels Baus. Després de diversos exitosos i impactants trets de sortida l’espectacle furero continua reinventant-se i arriba, finalment, a Madrid. Seran 5 funcions de dimecres 23 d’octubre a diumenge 27, a la Sala Verde de Teatros del Canal de Barcelona a partir de les 22.00 h, (menys diumenge, que serà a les 18.30). Ja es poden adquirir entrades a través d’aquest enllaç.
En una societat deshumanitzada i motoritzada per les tecnologies, l’any 1996 Manes va utilitzar el llenguatge furero per impactar l’espectador i submergir-lo en la seva naturalesa més animal. Un retorn a l’instint, a l’ésser humà, a l’animal, a la persona. L’essència més fonamental de l’ésser, connectant així a l’espectador amb la seva naturalesa més bàsica, amb allò que el sosté. El mateix públic, compartint espai amb actors i escenografia (sobretot en constant moviment), es va convertir en un ens actiu i en part de l’espectacle: una experiència total. Una proposta que obliga, lliure de tecnologies i sofisticació alhora que lluny de l’estètica de superficialitat a la qual ens hem acostumat, a reflexionar sobre idees universals com el sexe, el menjar, el naixement i la mort. Un món on escenes de ritualitat i ironia, de perspectives contraposades, conviuen i es fertilitzen.
Manes va ser l’últim dels espectacles de La Fura que es va concebre íntegrament sense referents externs al grup. Es va partir del concepte de diversitat cultural per elaborar les diferents parts de l’espectacle, que volien transmetre els nexes comuns a tota la humanitat, entre ells els conceptes de naixement, mort, sexe i menjar. Prenent el concepte de diversitat cultural com a punt de partida conceptual, Manes desenvolupa diferents metàfores sobre elements bàsics com naixement, mort, sexe i menjar. Doncs aquest espectacle segueix investigant en l’essència del llenguatge furer.
La dramatúrgia de Manes es basa en una gramàtica de la simultaneïtat i no de la continuïtat. Zapping d’emocions i sensacions. Dramatúrgia ahistòrica, en la qual l’argument és l’aquí i ara. Un conjunt d’escenes contraposades en les quals diferents mons comparteixen espai i temps. Conte gòtic que assisteix impassible al xoc entre diferents intimitats, sorpreses sempre per una llum indiscreta. Manes és un espectacle públic de fets privats que mostra les actituds humanes que habitualment, per obra i gràcia de la cultura, romanen ocultes rere el teló de la casa, la família, el grup… No articula una línia argumental a l’ús i, per tant, no és possible descriure una peripècia. Cal apuntar que aquest espectacle tornarà a portar a l’extrem la rítmica, el treball físic i la referència al mite i al ritual.
