El director Àlex Ollé torna a l’Opera de Lyon amb el gran repte de fer-hi la direcció d’escena de la seva segona adaptació de Wagner. Si la primera vegada que hi va ser, era el 2011, per adaptar un Tristan et Isolde de l’època més madura de Wagner, ara hi retorna per dirigir-hi L’Holandès Errant, de l’època més jovenívola del compositor. “Però Wagner sempre és Wagner: un creador polèmic, un ideòleg radical i un revolucionari de l’estètica”, declara el furero Ollé.
Podria succeir avui en dia una historia així? On podria la vida tenir tan poc valor fins al punt que la mort, al seu costat, no sigui necessàriament una mala opció? Hi ha algú que cregui encara en aquesta emanació d’inferns? Aquestes són algunes de les preguntes que s’ha plantejat el director per tal d’abordar la creació de la posada en escena de l’espectacle.
I així, amb la intenció de preservar els valors originals, és com ha sorgit la relectura d’aquesta llegenda creada per Wagner. Un Holandès Errant en el qual el mar, la metàfora central, s’ha assecat. L’Holandès Errant serà ara aquest vaixell embarrancat en un desert de surrealisme industrial. Un grup d’homes i dones, gairebé una tribu ancestral a mig camí de pirates i esclaus de vaixells mercantils, ja han començat a desballestar-lo. El que brota de les entranyes de la nau, la seva tripulació, el seu capità, són ara els mateixos fantasmes dels operaris que el destrueixen. Són els seus desitjos, les seves ambicions, el seu anhel de poder, de riquesa, de llibertat, de les seves pors. És una emanació dels residus contaminants de les aspiracions d’una societat als confins de l’infern.
La Fura dels Baus proposa una enèssima relectura de L’Holandès Errant que torna la llegenda i el realisme d’aquesta òpera al públic. I ho aconseguirà a través d’unes emocions que des de l’època de Wagner s’han anat transformant, però preservant el sentiment romàntic de l’absolut, tal i com el compositor el percep en el mar. El vaixell de l’Holandès errant, fantasmagòric, és l’espai on habita la memòria de la llegenda, presència que a mesura que avança l’òpera patirà un procés de desballestament. En aquesta versió la circularitat del temps es trenca i els protagonistes viuen un malson sense fi.
La força de l’esquarterament del vaixell impossibilita qualsevol navegació i, per tant, la possibilitat de llegenda, deconstruint també el mite de l’Holandès Errant davant un espectador que s’enfrontarà al racionalisme de l’home modern i l’univers màgic de l’home arcaic, on els sentiments d’amor cap a un heroi maleït encara són possibles.
L’estrena oficial de l’espectacle serà el dissabte 11 d’octubre. Durant el mateix mes, però, se’n faran 7 funcions més. Per a més informació, dates, horaris o venda d’entrades, es pot consultar el web oficial de la Opera de Lyon.
