La Fura dels Baus assumeix el repte de dur a escena per primera vegada a la història l’obra Thamos de Mozart i reinventar-la en forma d’òpera. Serà el proper 24 de gener a l’auditori Felsenreitschule de Salzburg -la ciutat natal del compositor- en el marc de la Mozart Week organitzada per el Mozarteum. El furero Carlus Padrissa mesclarà la peça amb La Flauta Màgica i una algorítmica banda sonora composada per Urbez Capablo.
T.H.A.M.O.S. és una peça esfèrica total que La Fura dels Baus ha reconvertit en una òpera situada a l’actualitat: l’alliberació de les noves formes d’esclavitud d’aquest segle. Mozart va crear 45 minuts de música per a una peça de teatre molt més llarga, una obra èpica. La Fura reinterpreta la història d’una lluita de poders, protagonitzada pel rei d’Egipte: el Mozart més jovenívol i optimista.
Un dels principals atractius d’aquesta òpera rau en les seves transicions interpretades per instruments robòtics entre les peces úniques: improvisacions que depenen de factors externs i circumstancials, com l’estat físic dels músics, les reaccions fisiològiques del públic assistent o el tràfic del de dades d’internet. Aquesta eclèctica i acurada barreja ja és tota una declaració d’intencions del projecte. I és que vol mantenir l’esperit de la música incidental de Mozart, de caràcter optimista i jovenívol, preservant el drama èpic repercutit en les flamants mutacions culturals de l’ésser humà del segle XXI i superant les noves formes d’esclavitud gràcies a la configuració artística del ‘Cos sense òrgans’ d’Artaud i del ‘Cos Revolucionari’ resultant de l’acció de configurar. És trencant tot paradigma corporal i artístic que l’existència individual de l’artista es vincula amb absoluta experimentació del col·lectiu.
Mozart era home de la il·lustració i va estimar el tatre en tota les seves formes. El 1784 va ingressar a la francmaçoneria, on va trobar un ideal filosòfic: no era un esotèric, sinó un intel·lectual. Malgrat no se sap molt de les circumstàncies en les que va gestar l’obra Thamos, la peça té alguns tocs de l’obra teatral de Tobias Phillip Freiherr Von Gebler. No és de les obres més conegudes però és un dels èxits més extraordinaris. La temàtica gira al voltant de l’esperit de l’època: Egipte estava molt de moda! És la darrera obra d’una dotzena d’obres teatrals de Gebler. Transcorre a la ciutat del Sol, Heliopolis, l’any 3.000 a.C. i explica la història del rei egipci Menes i el seu fill Thamos: una obra política, farcida d’amor, misticisme i mort.
La incontrolable força de la natura
Carlus Padrissa desenvoluparà la versió furera de Thamos servint-se d’un viatge espectacularment dramàtic i teatral, entre danses i nous passatges de l’escriptura i la partitura de Mozart, a la qual s’han afegit àries d’altres obres. Cantades per solistes diversos, captaran la universalitat de la música del compositor en tota la seva magnitud. Una experiència lumínica immersiva que succeirà en un futur no gaire llunyà, dins d’una piràmide excavada al centre de la Terra, amb túnels que connecten Egipte, Tailàndia, Mèxic i Suïssa. L’ésser humà no ha estat capaç de controlar l’energia de la natura: lliure, gratuïta i inesgotable. I és que, tal com deia l’inventor Nikola Tesla, que va protagonitzar nombroses invencions en el camp de l’electromagnetisme a finals del segle XIX, «Quan l’ésser humà sigui capaç de controlar tota l’energia natural es podrà alliberar de noves formes d’esclavitud i configurar-se com a artista absolut». I serà només així quan l’art serà tot i tot serà art.
