La Fura dels Baus tanca el seu 40è any de vida amb la satisfacció d’haver seguit creant espectacles i presentant-los arreu del món. Igual que en els seus inicis, la companyia creix amb ganes d’experimentar, d’aprendre i d’oferir experiències úniques als espectadors que assisteixen a les seves obres. El bon moment de la companyia es fa evident veient la diversitat dels espectacles i nous elements escenogràfics que s’han confeccionat al llarg de l’any sense cap mena de subvenció econòmica. Sense anar més lluny, aquest any s’han estrenat un total de 11 propostes artístiques d’allò més diverses, que s’afegeixen a la continuïtat d’obres que segueixen fent gira des d’anys anteriors. I és que, durant aquest 2019 que ja s’acaba, La Fura dels Baus ha obert nous horitzons i ha interpretat espectacles a llocs tan diversos com Corea, Japó o Taiwan; sense deixar de banda localitzacions europees com Espanya, Portugal, Grècia, Suècia, Noruega, Bèlgica, Dinamarca, Àustria, Alemanya, Itàlia o França.
Aquest 2019 fa 4 dècades que La Fura dels Baus va començar el seu viatge a Moià, fent teatre de carrer, amb un carro i una mula. Era l’any 1979. I enguany la companyia continua avançant en plena forma i amb la mirada estrictament projectada al futur. Les nocions de cicle, evolució, reciclatge, mitosis, crisis, regeneració, totes elles molt orgàniques, són ben presents a la biografia grupal. Heus aquí la clau per a la longevitat i la bona salut artística. I és que, durant aquests 40 anys d’història, la companyia ha creat prop de mig miler de projectes artístics utilitzant un llenguatge propi: el furero, físic i immediat. A això cal afegir-hi l’apropiació de procediments tècnic-formals per interrelacionar-los amb la dimensió especial i interpretativa de les posades a escena. I el ventall és ben ampli: d’òperes a macroespectacles, de workshops a peces audiovisuals, de conferències a viscerals espectacles de llenguatge furero. Els cinc directors artístics (Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma, i Pera Tantiñà) s’han anat especialitzant en diferents formats i iniciatives, multiplicant exponencialment així la producció furera sota un mateix segell. Els fureros segueixen evolucionant, compartint un mateix ADN original comú, tant en aspectes de composició visual, d’ús real dels espais i d’entorns arquitectònics.
La recreació de Manes, una peça de llenguatge furero dels anys 90; la consolidació de la Fundació Èpica, una entitat sense ànim de lucre que vol oferir un espai d’aprenentatge multidisciplinar al voltant de les arts escèniques; la primera posada en escena de la història de Kongens Fald, pedra angular de la cultura del poble danès; l’estrena d’òperes que esdevindran memorables, com Karl V. al Bayerische Staatsoper de Munich o Frankenstein a La Monnaie de Brussel·les; la incessable gira de la cantata Carmina Burana o de la reinterpretació de la BauernKantate BMW. 212 de Bach. Macroespectacles per la posteritat i un ampli ventall de propostes artístiques, per anomenar-ne alguns. Orientada pel caràcter policèfal, un any més, La Fura continua estrenant un grapat de nous projectes i seguirà treballant en tantes obres innovadores com qualsevol altre any.
Aquests i molts altres ingredients, afegits a la voluntat de La Fura de seguir creixent, experimentant i presentant la seva obra en tots els racons del planeta, fan que es finalitzi aquest 2019 satisfactòriament. Tot això, amb la convicció que aquest 2020 que ja s’acosta es presenta encara més prometedor.
