Aquest 2019 fa 4 dècades que La Fura dels Baus va començar el seu viatge a Moià, fent teatre de carrer, amb un carro i un burro. Era l’any 1979. I enguany la companyia continua avançant en plena forma i amb la mirada estrictament projectada al futur. Les nocions de cicle, evolució, reciclatge, mitosis, crisis, regeneració, totes elles molt orgàniques, són ben presents a la biografia grupal. Vet aquí la clau per a la longevitat i la bona salut artística. I per commemorar els 40 anys de trajectòria grupal, les editorials Planeta (en castellà) i Angle Editorial (en català) publiquen el llibre La Fura dels Baus en quarantena, escrit per Mercè Saumell, Doctora en Història de l’Art.
Es presentarà el proper dimarts 29 d’octubre, a les 19 h, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona (La Rambla, 7): l’acte comptarà amb la presència dels directors de la companyia i de l’escriptora Mercè Saumell. El llibre, dissenyat i maquetat per Francisca Torres, és una obra que disposa de contingut interactiu en format de vídeo. Per accedir-hi cal descarregar l’app gratuïta Flapp Realidad Aumentada, disponible a l’App Store i Google Play.
La Fura dels Baus en quarantena vol acostar a la biografia grupal dels 40 anys la influent companyia teatral catalana La Fura dels Baus. El seu enfocament interdisciplinari els ha portat a amalgamar a l’escena allò ritual i atàvic amb allò hipertecnològic: des de les primeres propostes fureres d’impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òperes o produccions on-line. El llibre també estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. Sis dels seus primers membres hi continuen, en el dia a dia, desenvolupant les seves pròpies línies de treball. Com explicar-ne la pervivència? La seva capacitat de risc i de contagi creatiu els han proporcionat un ampli reconeixement internacional, entre el públic i la crítica, i també pel que fa a la recerca acadèmica.
Durant aquests 40 anys d’història, de del 1979, la companyia ha creat prop de mig miler de projectes artístics utilitzant un llenguatge propi: el furero, físic i immediat. A això cal afegir-hi l’apropiació de procediments tècnic-formals per interrelacionar-los amb la dimensió especial i interpretativa de les posades a escena. I el ventall és ben ampli: d’òperes a macroespectacles, de workshops a peces audiovisuals, de conferències a viscerals espectacles de llenguatge furero. Els sis directors (Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma, Pera Tantiñà i Jürgen Müller) s’han anat especialitzant en diferents formats i iniciatives, multiplicant exponencialment així la producció furera sota un mateix segell. Els fureros segueixen evolucionant, compartint un mateix ADN original comú, tant en aspectes de composició visual, d’ús real dels espais i d’entorns arquitectònics.
La recreació de Manes, una peça de llenguatge furero dels anys 90; la presentació de la Fundació Èpica, una entitat sense ànim de lucre que vol oferir un espai d’aprenentatge multidisciplinar al voltant de les arts escèniques; la primera posada en escena de la història de Kongens Fald, pedra angular de la cultura del poble danès; l’estrena d’òperes que esdevindran memorables, com Karl V. al Bayerische Staatsoper de Munich, Frankenstein a La Monnaie de Brussel·les, Manon Lescaut a l’Oper Frankfurt, Turandot en el Summer Festival Opera 2019 de Japón, o Norma o L’infanticidi en el Athens Festival de Grecia; la incessable gira de la cantata Carmina Burana; o de la reinterpretació de la BauernKantate BMW. 212 de Bach: Free Bach 212. Macroespectacles per la posteritat i un ampli ventall de propostes artístiques, per anomenar-ne alguns. Orientada pel caràcter policèfal, un any més, La Fura continua estrenant un grapat de nous projectes i seguirà treballant en tantes obres innovadores com qualsevol altre any.
