Aquest 2019 ha fet 4 dècades que La Fura dels Baus va començar el seu viatge a Moià, fent teatre de carrer, amb un carro i un burro. Era l’any 1979. I enguany la companyia continua avançant en plena forma i amb la mirada estrictament projectada al futur. Les nocions de cicle, evolució, reciclatge, mitosis, crisis, regeneració, totes elles molt orgàniques, són ben presents a la biografia grupal. Vet aquí la clau per a la longevitat i la bona salut artística. I per commemorar els 40 anys de trajectòria grupal, les editorials Planeta (en castellà) i Angle Editorial (en català) van publicar el llibre La Fura dels Baus en quarantena, escrit per Mercè Saumell, Doctora en Història de l’Art.
Publicat l’octubre de l’any passat, aquest proper dissabte 1 de febrer es presentarà a Moià. Serà a les 19 h, a l’Auditori de Sant Josep i l’acte comptarà amb la presència de l’autora Mercè Saumell, del furero Pera Tantiñá i de Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de la companyia.
El llibre, dissenyat i maquetat per Francisca Torres, és una obra que disposa de contingut interactiu en format de vídeo. Per accedir-hi cal descarregar l’app gratuïta Flapp Realidad Aumentada, disponible a l’App Store i Google Play.
La Fura dels Baus en quarantena vol acostar a la biografia grupal dels 40 anys la influent companyia teatral catalana La Fura dels Baus. El seu enfocament interdisciplinari els ha portat a amalgamar a l’escena allò ritual i atàvic amb allò hipertecnològic: des de les primeres propostes fureres d’impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òperes o produccions on-line. El llibre també estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. Sis dels seus primers membres hi continuen, en el dia a dia, desenvolupant les seves pròpies línies de treball. Com explicar-ne la pervivència? La seva capacitat de risc i de contagi creatiu els han proporcionat un ampli reconeixement internacional, entre el públic i la crítica, i també pel que fa a la recerca acadèmica.
Durant aquests 40 anys d’història, de del 1979, la companyia ha creat prop de mig miler de projectes artístics utilitzant un llenguatge propi: el furero, físic i immediat. A això cal afegir-hi l’apropiació de procediments tècnic-formals per interrelacionar-los amb la dimensió especial i interpretativa de les posades a escena. I el ventall és ben ampli: d’òperes a macroespectacles, de workshops a peces audiovisuals, de conferències a viscerals espectacles de llenguatge furero. Els sis directors (Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma, Pera Tantiñà i Jürgen Müller) s’han anat especialitzant en diferents formats i iniciatives, multiplicant exponencialment així la producció furera sota un mateix segell. Els fureros segueixen evolucionant, compartint un mateix ADN original comú, tant en aspectes de composició visual, d’ús real dels espais i d’entorns arquitectònics.
La recreació de Manes, una peça de llenguatge furero dels anys 90; la presentació de la Fundació Èpica, una entitat sense ànim de lucre que vol oferir un espai d’aprenentatge multidisciplinar al voltant de les arts escèniques; la primera posada en escena de la història de Kongens Fald, pedra angular de la cultura del poble danès; l’estrena d’òperes que esdevindran memorables, com Karl V. al Bayerische Staatsoper de Munich, Frankenstein a La Monnaie de Brussel·les, Manon Lescaut a l’Oper Frankfurt, Turandot en el Summer Festival Opera 2019 de Japón, o Norma o L’infanticidi en el Athens Festival de Grecia; la incessable gira de la cantata Carmina Burana; o de la reinterpretació de la BauernKantate BMW. 212 de Bach: Free Bach 212. Macroespectacles per la posteritat i un ampli ventall de propostes artístiques, per anomenar-ne alguns. Orientada pel caràcter policèfal, un any més, La Fura continua estrenant un grapat de nous projectes i seguirà treballant en tantes obres innovadores com qualsevol altre any.
