El poder de l’estètica és formidable. Aquesta és una màxima que ha estat capitalitzada també per la política al llarg de tot el segle XX. No obstant això, no hi ha cap mena de dubte: l’art pot portar per mal camí. I la música és una disciplina particularment conscient d’aquest potencial. I és que ataca directament els sentits i les emocions humanes. La nova producció de La Fura dels Baus parla del cant de la sirena en un món de fantasia irreal, tal com el que el teatre evoca una vegada i una altra de forma ben natural.
Una dona jove busca l’obra d’art absoluta. Decebuda pel món real en què viu, escapa a un espai virtual, perdent progressivament en sí mateixa el seu atractiu estètic i le possibilitats tecnològiques. Els límits interns i externs es difuminen, tal com la fina frontera entre realitat i il·lusió. Fins i tot la separació de l’aire i de l’aigua com a elements sembla haver fugit. No obstant això, després de reflexionar-hi, la dona esdevé cada vegada més conscient de l’absència de vida en l’esplendor superficial de la perfecció tècnica.
Cantos de Sirena és un inconformista i brillant espectacle que condensa òpera, cabaret i poesia. La música té vida pròpia. Les intervencions vocals i instrumentals de diferents èpoques celebren la màgia vigent de l’amor. Cada una a la seva manera.
