Des del segle XV Joana d’Arc ha traspassat les fronteres de França per a convertir-se en el mite de l’anhel de futur i de la lluita contra el mal que s’expandeix i es contrau al llarg del temps. Així ho van entendre Arthur Honneger i Paul Claudel amb la seva peça, que actualment no podem entendre sense evocar el nazisme i les seves conseqüències durant la II Guerra Mundial.

Aquesta posada en escena de Jeanne d’Arc au bûcher creix també cap a una altra dimensió i se situa al present. El nostre mal de cada dia s’obre pas en forma de la més descarnada avarícia financera i desencadena forces del tot irracionals com ara fanatismes de diferent signe, moviments reaccionaris, excloents i carregats d’odi, a més de provocar l’esgotament del sistema. La incertesa augura un futur marcat per unes estructures de tipus feudal que representarien l’eclosió d’una Nova Edat Mitjana. Temps foscos per a una estètica característica de La Fura dels Baus des de la seva fundació.

Davant d’aquest univers de degeneració i mal son, Joana d’Arc encara és capaç d’il·luminar amb la seva puresa. És per això que hem escollit com a pròleg la llum del poema líric La Demoiselle élue, de Claude Debussy.