La peça teatral d’Ernst Krenek, Karl V., que consisteix completament en una sèrie de dotze tons, s’hauria d’haver estrenat al Vienna State Opera. No obstant això, la situació política a la Viena de 1933 i el fet que Krenek fora menyspreat pels nazis a causa d’aquesta jazz òpera Jonny spielt auf, van impedir-ne l’estrena. Va tenir lloc cinc anys més tard a Praga, però: Krenek ja havia emigrat als Estats Units.
Karl V va ser l’últim emperador que va sostenir la idea d’un imperi cristià en el qual el Sol mai es ponia. No obstant això la seva caiguda fou inevitable per diverses raons. Per a la segona producció de Karl V. al Bayerische Staatsoper de Munich, Carlus Padrissa indaga en sistemes de poder polític altament tòpics i analitza el tractament en la peça teatral. I és que en el nucli del llibret, molt apreciat intel·lectualment i lingüísticament, escrit pel propi compositor, Karl V. reflexiona sobre la seva vida i confessa a un jove monjo que es troba davant de L’últim sopar de Tiziano.
