La simfonia fantàstica es va concebre inicialment com una obra que havia d’interpretar exclusivament una orquestra, sense cap mena de posada en escena. L’obra de Berlioz ens parla d’un jove músic amb una sensibilitat extrema que, víctima d’un desengany amorós, decideix suïcidar-se ingerint opi. La dosi no arriba a ser mortal, però li produeix tot un seguit de visions i sensacions que, barrejades amb els seus records i sentiments, finalment es converteixen en música. La dona que estima es converteix en melodia, en una idea fixa que el jove músic escolta pertot arreu.

Partint d’aquesta base indubtablement romàntica i donant curs a la seva imaginació, La Fura dels Baus va concebre una posada en escena que respecta escrupolosament l’estructura de l’obra de Berlioz i que pretén acompanyar visualment la música, sense destorbar una composició que va ser concebuda només per ser escoltada. D’alguna manera, la nostra proposta escènica es configura com un llarg videoclip, fantàstic i oníric, basat en els cinc moviments de la simfonia, i que combina la vida de Berlioz amb l’anècdota que va originar la composició.

Per a una companyia com La Fura, que ha desenvolupat una retòrica plàstica pròpia, resultava especialment temptador acceptar el repte que suposava recrear visualment les imatges que suggereix la composició de Berlioz: una creació lligada a l’opi, a un artista malalt d’amor, a una al·lucinació contínua que a l’últim es converteix en una obsessió.

El resultat final és una adaptació subtil i onírica que supera la cruesa del llenguatge de La Fura per penetrar en un món més pròxim a la calma que a l’eclecticisme portat a l’extrem. Mostrem allò que la composició ens suggereix, allò que ha desvetllat en la nostra imaginació, conscients que una obra com La simfonia fantàstica pot adoptar múltiples formes
i que en aquesta capacitat de transformació rau la grandesa que té.

Música
Hector Berlioz (1803-1869).

Direcció escènica
Pep Gatell (La Fura dels Baus).

Direcció musical
Jean-Claude Casadesus, Olivier Holt, Vladimir Valék.

Escenografia
Lluís Monteagudo

Vídeo
Jordi Joaquim Recort

Disseny d’il·luminació
Jaime Llerins

Vestuari
Mabel Rodríguez

Ajudant de direcció
Kike Blanco

Regidors
Jaume Cumplido, Pilar López.

Producció executiva
Beltza, Roberto Villalón.

Disseny de producció
Nadala Fernández

Director tècnic
Alberto Pastor

Tècnic de il·luminació
Lluís Martí

Tècnics de vídeo
Joan Rodón, David Larrull (BAF).

Coreografia
Pere Jané

Videoanimació
Peti qui peti

Vestuari gira
Antonio Allende

Riggers-maquinistes
Boris Espuny, Isaac Flix, Isidre Jané, «Pulgui».

Trapezista
Pilar Cervera

Actors
Vidi Vidal, Ramón Tarés, Tatín, Iván Altamira, Neus Quimas, Antonio Allende, Glòria Ràmia, David Climent, Piraña.

Orquestra Filharmònica de Bergen
Orquestra Simfònica de Ràdio Praga
Orquestra Nacional de Lilla
Orquestra del Teatro Massimo

Estrena
28/6/02, al Teatro Massimo, Palerm.

Representacions
8

Un espectacle produït per La Fura dels Baus, el Teatro Massimo de Palerm i el Festival Octobre de Normandia.

Aquesta posada en escena de la simfonia més cèlebre de Berlioz proposava tres nivells simultanis d’acció, el de l’orquestra, en primera línea; el de les projeccions, el fons de l’escenari, i el dels actors, que ocupaven els espais menys comuns de l’escenari.