L’amore dei tre re d’Italo Montemezzi, és una història d’amor i dominació, amb un llibret de Sem Benelli que sembla anticipar el surrealisme i una música d’enorme efectivitat emocional. L’òpera narra la història d’una dona, Fiora, presonera d’una societat brutal i assetjada per homes que la degraden a mer objecte. Privada de la seva dignitat com a ésser humà, Fiora es veu forçada a casar-se amb el fill del poderós rei usurpador, la qual cosa la sumeix en una confusió psicològica de la qual sembla no haver-hi escapatòria. La posada en escena, un laberint de cadenes i escales que generen un espai pensat per a esculpir-lo amb llum, proposa un univers rígid com el ferro, però franquejable com la boira o un somni.

Després de la seva estrena a La Scala de Milà el 1913 sota la conducció de Tullio Serafin, l’òpera va ser representada al Metropolitan de Nova York per Toscanini, i va tornar a Milà per última vegada el 1953 amb Victor de Sabata.

Compositor: Italo Montemezzi
Llibret: Sem Benelli

Direcció d’orquestra: Pinchas Steinberg

Direcció escènica: Àlex Ollé
Escenografia: Alfons Flores
Vestuari: Lluc Castells
Il·luminació: Marco Filibeck
Elenc:

Archibaldo: Evgeny Stavinsky

Manfredo: Roman Burdenko

Avito: Giorgio Berrugi

Flaminio: Giorgio Misseri

Un giovanetto: Andrea Tanzillo*

Un nen + veu internes: Veus Agudes**

Fiora: Chiara Isotton

Handmaiden: Fan Zhou*

*Estudiants del Teatro alla Scala Academy
**Veus Agudes Cor del Teatro alla Scala Academy

L’amore dei tre re, poema tràgic amb llibret de Sem Benelli, ambientat en una Itàlia medieval assetjada per les invasions bàrbares, és l’obra més coneguda d’Italo Montemezzi, que va saltar a la fama gràcies a la seva aclamació entre els principals directors d’orquestra de l’època.

Renders de L’amore dei tre re d’Alfons Flores