«Las troyanas es va representar per primera vegada a Atenes el 415 a.C. i el seu tema, quan han passat gairebé 3.500 anys, continua lamentablement d’actualitat. Després d’una guerra llarga i cruenta, l’exèrcit atenenc ha derrotat el de Troia. La ciutat referent del Mediterrani oriental ha estat destruïda i els vencedors sortegen les dones vençudes, les troianes, que es convertiran en les seves concubines abans de tornar a Grècia. Aquest sorteig macabre obligarà les dones, abans lliures, a separar-se dels seus fills, de les seves famílies, i a dir adéu a la terra que els seus homes havien defensat. Possiblement a Las troyanas trobem alguns dels passatges més escruixidors de la literatura tràgica grega.

Quan Eurípides escriu Las troyanas, Atenes acaba d’envair la pacífica ciutat de Melos, únicament perquè aquesta era aliada d’Esparta. Eurípides converteix el seu talent en un al·legat contra la guerra i contra els abusos que propicia; fa seva l’actitud més respectable que podem trobar en un creador: la d’actuar com a vigilant de la consciència de tota una societat. Per això, i lamentablement, qualsevol relectura d’aquest clàssic serà valuosa, per damunt de qualsevol altra consideració.

La proposta de La Fura dels Baus per a aquesta obra immortal passa per un llenguatge escènic propi i lligat als temps, la mateixa inquietud que pateixen els personatges de l’obra, la mateixa inquietud que va portar Eurípides a escriure aquest cant contra la guerra, contra les guerres, passades, presents i futures. L’anècdota de Las troyanas ens permet reflexionar sobre la condició humana com a metàfora des de la qual pensar els nostres dies, un temps marcat pel buit.

Idea original del projecte
Irene Papas

Codirecció artística
Jürgen Müller (La Fura dels Baus), Irene Papas.

Direcció escénica
Jürgen Müller

Música
Vangelis Papathanassiou

Disseny d’escenografia
Santiago Calatrava

Traducció i adaptació
Ramón Irigoyen

Realització vídeo
Paolo Barberis

Disseny de vestuari
Marina Karella

Disseny d’il·luminació
Joan Teixidó, Marco Carosi,
Vittorio Storaro.

Disseny de so
Marc Sardà

Actors
Irene Papas (Hècuba), Carles Figols (Taltibi), Rosana Pastor (Cassandra), Mónica López (Andròmaca), Manuel de Blas (Menelau),
Mía Esteve, Marina Saura (Helena), Edo García (Astíanax), Maurizio Donadoni (Poliméstor), Jacobo Cinque (Fantasma de Polidor), Carlo Astuti (Neoptòlem), Michele Munali i Antonio Tomasi (Hijos de Polimèstor).
Corifeus: Amparo Fernández, Ata Gomis, Pepa Juan, Lola López, Cristina Plazas, Consol Soler
Ballarines: Sara Baixauli, Mª Luisa García, Lara Hernandorena, Leticia Ñeco.
Cantants de cant d’estil: Marisa Ruiz, Teresa Segarra, Victoria Sousa, Empar Torres.

Director de producció
Eduardo García

Productor executiu
Pako Marsellés, Violeta Segura.

Director tècnic
Cesc Batllé

Regidora
Violeta Segura

Cap de maquinària
Pere Ferrer

Estrena
21/9/01, antiga nau dels Tallers Generals, Ciutat de les Arts Escèniques. Port de Sagunt, València.

Representacions
14

Un espectacle coproduït per Fundació Comunitat Valenciana, Ciutat de les Arts Escèniques, Teatres de la Generalitat Valenciana, Institut Valencià de la Música, Centre Coreogràfic.

Un cant inmortal contra la guerra, contra les guerres, que 3.500 anys després segueix presentant-se com totalment oportú. Aquest espectacle, codirigit per Jürgen Müller (La Fura dels Baus) i Irene Papas, va oferir una valuosa relectura del clàsic de Eurípides.