Grotesc, bizarre o extravagant són adjectius frecuents aplicats a la creació contemporània i aixó no és extrany si pensem que la pressència del cos carnal, en oposició al cos idealitzat i canónic, és una de les seves principals temàtiques. Ja Mikhaïl Bakhtine parlava del cos grotesc com a expressió de una contracultura subversiva enfrontada als codis establerts, el cos de bas matériel: gula, escatologia, obscenitat… També és el cos abyecte definit per la pensadora Julia Kristeva com a matèria de orificis, vísceres i fluids. L’interior dels nostres cossos, tan oblidat per segles de racionalitat cartesiana, ara és mostrat i interrogat. Torna la subversió de tot alló grotesc. Aquest és el territori de Le grand macabre, un àmbit on paradoxalment coincideixen la tragèdia i el riure.
La Fura dels Baus amb Valentina Carrasco han el·laborat una posada en escena a partir de la gran metàfora que és el cos humà. Una gran figura presideix la escena i a partir de les seves corves i orificis proposa un nou àmbit per a la dramatúrgia.
Le grand macabre va estrenar-se el 26 de març de 2009 en el Teatre de l’Opera de Brusseles.

Direcció Musical
Leo Hussain

Concepte
Alex Ollé (La Fura dels Baus) & Valentina Carrasco

Direcció d’escena
Alex Ollé en col·laboració amb Valentina Carrasco

Escenografia
Alfons Flores

Vestuari
Lluc Castells

Video
Franc Aleu

Il·luminació
Peter van Praet

Direcció del coro
Piers Maxim

Assistent de direcció
Tine Buyse

Repartiment
Piet the Pot: Chris Merritt
Amando: Frances Bourne
Amanda: Ilse Eerens
Nekrotzar: Werner Van Mechelen
Astradamors: Frode Olsen
Mescalina: Ning Liang
Venus: Barbara Hannigan
Prince Go-Go: Brian Asawa
White Minister: Eberhard Francesco Lorenz
Black Minister: Martin Winkler
Gepopo, Chief of the Secret Police: Barbara Hannigan

Una Coproducció del Théâtre de la Monnaie, Teatro della Opera di Roma, English National Opera i el Gran Teatre del Liceu.
El cast correspon a l’estrena a Brusel·les.

Una posada en escena singular per a una òpera singular. Amb música de Ligeti i llibre de Ghelderode, Le grand macabre té el cos carnal com a fil conductor de una extraordinaria tragèdia bufa, on les rialles són l’únic conjur per a la por que produeix la mort.