Amb Manon Lescaut, Puccini va concebre, sobretot, una gran història d’amor amb un final de tràgica i grandiosa desesperació. Però cal no oblidar que aquesta òpera té altres capes, com l’ànsia de llibertat o l’ambició d’ascens social referides a una dona. Afrontar avui una història d’aquestes característiques implicava trobar el camí que permetés portar-la cap al present. Com fer de Manon Lescaut una heroïna moderna? Perquè la veritat és que avui tot està en moviment. Les masses humanes dels països més desfavorits han començat a caminar i es desplacen, travessant deserts de sorra i mars perillosos, a la recerca de la dignitat, la llibertat, la supervivència. La perifèria s’abat sobre el centre, i al seu torn el centre s’escapoleix i es desplaça cap a llocs ocults per sostreure’s a la massa que anhela assolir-lo.
Manon Lescaut és, en aquesta versió, una immigrant sense papers. Podria venir de qualsevol lloc del món fugint de la misèria, de la guerra, del maltractament, de la degradació social, o simplement atreta per les oportunitats que s’ofereixen als ulls dels que veuen en el miratge d’Europa un paradís de felicitat. A l’entorn del seu personatge, una nova dramatúrgia permet una relectura contemporània de la història concebuda per Puccini. Manon Lescaut mor aquesta vegada víctima d’una deshumanització capaç de calcinar qualsevol paisatge i convertir-ho tot en un desert, un desert d’amor.
