L’èxtasi de la tragèdia

És un plaer poder escenificar l’Orestíada, l’única trilogia que es conserva del teatre grec antic. Sobretot escoltar la música de Xenaquis i interpretar la seva visualització sobre el final de la maledicció sobre la casa d’Atreo. M’imagino l’any 458 a. C. i als actors / cantants que, embriagats per la música s’oblidaven de si mateixos i es veien des de fora, en un estat simultani d’embriaguesa i sobrietat. Com va dir Nietzsche, les investigacions occidentals només han albirat ombres dels grecs, no havent quasi penetrat la capa més superficial del seu món. Ens falta la música per conèixer als grecs antics i el grec Xenaquis ha intentat recuperar-la perquè flueixi d’ella el foc vital grec que envolta a la tragèdia i el seu caràcter transcendent, amb la seva experiència de l’aigua de la vida i l’aire de la mort . La vida és com una font eterna que constantment produeix i que s’esquinça a si mateixa, produint el dolor i el sofriment de quedar trossejat de lo primordial.

M’agradaria que el públic sentís l’abisme caòtic que subjau sota la terra de les formes i de la qual aquestes emergeixen. La Orestiada és portadora del més horrible patiment, mentre que destrueix la lògica de l’individu i enfronta l’home amb l’angoixant il·limitació i l’espant, però també del més gran plaer, de la divina embriaguesa que suposa veure’s alliberat de les cadenes que impedeixen contemplar la unitat que subjau sota tot el que existeix. El seu art és la música, la que provoca el sagrat entusiasme que fa als homes cantar i ballar en comunió amb la natura. Això és el que la Fura dels Baus sempre ha intentat, sobretot en els seus primers treballs i en la Orestiada podem tornar a intentar reflectir aquest joc de la construcció i la destrucció perpètua del món, obrint una porta a l’espectador a aquest misteri: Viure una experiència envoltat pel cor i la meravellosa música de Xenaquis.

Director Orquestra: Peter Rundel

Concepció Artística i Direcció: Carlus Padrissa (La Fura dels Baus)

Assistent, Coreografia:Saskia Hölbling

Concepció Artística i Escenografia: Roland Olbeter

Pirotecnia: Thomas Bautenbacher

Dramaturgia: Sabine Föllinger
INTÈRPRETS

Bariton: Carl Rosman

Orquestra: Remix Ensemble Porto

Cor: Webern Kammerchor der MDW
PRODUCCIÓ

Coproducció: Wiener Festwochen, Wiener Taschenoper

En Cooperació amb: Remix Ensemble Porto

La Orestiada és portadora del més horrible patiment, mentre que destrueix la lògica de l’individu i enfronta l’home amb l’angoixant il·limitació i l’espant, però també del més gran plaer.