Concebuda com una acumulació de preguntes i respostes impossibles, aquesta posada en escena es materialitza en forma de caixa negra: el gran enigma, en realitat metàfora moderna de la ment humana. Un bloc aparentment simple que guarda a l’interior la complexitat dels codis onírics i la informació sobre la tràgica mort de Mélisande, i que alhora es relaciona amb el món exterior a través d’un element fonamental, l’aigua.
L’òpera simbolista de Debussy s’explora a través del llenguatge dels somnis, evidentment embolcallada per l’estela de Maeterlinck, Freud i el surrealisme, i estèticament propera a creadors actuals com Lars Von Trier o David Lynch. En aquesta proposta Mélisande viu una història circular, la seva, que també l’espectador viurà com el seu propi somni.
