Amb Rusalka, amb llibret de Jaroslav Kvapil i música d’Antonín Dvořák, ens trobem davant d’una història que té, alhora, l’aire d’un conte infantil i l’aroma de l’antiga mitologia eslava. En aquesta òpera se’ns presenta sobretot la separació entre dos mons: el dels humans i el dels éssers de l’aigua, éssers immortals, sense ànima, invisibles a la mirada dels humans. Els dos mons viuen completament separats.

El que nosaltres proposem és una lectura des de l’actualitat. En l’obra de Rusalka vam detectar una sèrie de temes que actuen com a fil conductor, la idea de la diferència entre els dos mons, la invisibilitat i el desig de Rusalka de ser visible, “l’altre” com un estrany, el rebuig. Des del nostre punt de vista, la societat contemporània també té racons invisibles.

Qui són els diferents, invisibles i sovint rebutjats? Mons davant dels quals la majoria de nosaltres passem sense ni tan sols veure’ls. Aquí està, per exemple, el complex món de les persones amb diversitat funcional, persones amb discapacitat física o problemàtiques de salut mental, amb realitats tremendament diferents a les de la majoria, i que a més comparteixen amb els follets, les fades i les ondines la seva condició d’invisibilitat. Perquè ¿què passaria si un home “normal” –el Príncep– i una noia amb discapacitat –Rusalka– s’enamoressin?

Compositor: Antonín Dvorák
Llibret: Jaroslav Kvapil
Direcció d’orquestra: Eivind Gullberg
Direcció escènica: Àlex Ollé  (La Fura dels Baus)
Escenografia: Alfons Flores
Vestuari: Lluc Castells
Il·luminació: Urs Schoenebaum
Assistent de direcció: Jean Michel Criqui

Qui són els diferents, invisibles i sovint rebutjats?