Obra
Òpera
09.04.2013
Roma
El mite de Sansón podria ser en l’actualitat la metàfora de la retallada que ha sofert l’estat del benestar presoner del seu deute financer. A Sansón li han retallat les llargues cabelleres de les seves passions materialistes i li han arrencat els ulls amb els quals podia mirar els milions d’anuncis que li incitaven al consum compulsiu. Però la ceguesa en el mite està vinculada amb la visió interior, Sansón aprèn a mirar cap a dintre i el pèl li torna a créixer. Aquest home poderós, acostumat a posseir brutalment el que desitja, es veu forçat a reconèixer qui i què és ell en realitat, a equilibrar el seu poder cec de l’instint amb el de la raó. La història de Sansón revela els efectes transformadors de la passió, que ens poden conduir al sofriment, però també a la autorrevelación i a una nova comprensió de nosaltres mateixos i de la vida. Fer-se un mateix com teràpia, destruir el que sigui materialisme superflu i aconseguir l’autodomini que permeti la llibertat absoluta de l’home com una mesura sostenible en el planeta .
Carlus Padrissa
Òpera: “Sanson y Dalila”
Música: Camille Saint-Saens
Director: Charles Dutoit
Posada en escena, escenografia i llum: Carlus Padrissa
En colaboració amb: Zamira Pasceri y Jaume Grau
Consultor artístic : Valentin Proczynski
Video: Marc Molinos
Vestuari: Chu Uroz
Mestre Bondage: Alfil
Assistent vestuari: Carmen Triñanes
Director técnic: Jaume Grau
Producció: Nacha del Piano
Maestre del Cor: Roberto Gabbiani
Orquestra i cor de l’ Òpera di Roma
El mite de Sansón podria ser en l’actualitat la metàfora de la retallada que ha sofert l’estat del benestar presoner del seu deute financer. A Sansón li han retallat les llargues cabelleres de les seves passions materialistes i li han arrencat els ulls amb els quals podia mirar els milions d’anuncis que li incitaven al consum compulsiu.