A l’hora de presentar el seu nou model Mercedes Clase A, un utilitari revolucionari, Daimler Benz concep una estratègia que acosti el nou vehicle al públic en l’àmbit que li és natural: el carrer.
Per realitzar aquest projecte de comunicació es va dissenyar una gran estructura arquitectònica cúbica que havia de complir la funció d’aparador per al nou model. Aquest enorme estand, capaç de competir en volum i alçada amb l’arquitectura permanent de les ciutats, va fer una gira per les places més emblemàtiques de diverses ciutats europees.

Daimler Benz va voler que la presentació d’un nou automòbil inclogués un esdeveniment cultural multitudinari que enriquís el contingut de la seva
gran instal·lació. La Fura es va encarregar de desenvolupar aquest esdeveniment i va concebre Simbiosis, un macroespectacle que utilitzava la gran estructura arquitectònica com a escenari.

La dramatúrgia de Simbiosis es dividia en quatre parts que corresponien als quatre elements naturals: aire, aigua, terra i foc. El cub reaccionava a cadascun d’aquests quatre elements: llançava foc, creava cortines d’aire, llançava terra i creava grans corrents d’aire. El cub era un macromon capaç d’albergar vida, i aquesta circumstància es recreava a partir del naixement d’uns éssers, que vam anomenar «cucuns». Aquests éssers es despenjaven per l’estructura per fer un seguit d’accions a l’interior d’unes urnes de vidre. Aquestes accions reproduïen petites anècdotes relacionades amb els quatre elements naturals i tenien un caràcter irònic, comprensibles per als espectadors d’arreu d’Europa. Les urnes de vidre permetien que els actors que hi actuaven dins les il·luminessin a voluntat, i les deixaven a les fosques en els moments que l’acció s’acabava i calia canviar l’escena.

Al joc d’escales que plantejava el gran cub presidint la plaça se sumaven les petites accions que tenien lloc a l’interior d’un seguit de cabines transparents:
un macromon convivint amb un micromon.

Simbiosis va viatjar fins a Frankfurt, Berlín, Leipzig, Munic, Dortmund, Bremen, Kiel, Hannover, Hamburg, Mannheim, Praga, Dresden, Stuttgart, Nuremberg, Copenhaguen, Oberhausen, Zuric, Milà, París, Nàpols i Madrid, entre maig i novembre de 1997.

Creació i direcció
«Hansel» Cereza, Pep Gatell
(La Fura dels Baus).

Música
Miki Espuma (La Fura dels Baus), Robert Merdzo.

Disseny d’il·luminació
Rolf Derrer, Germinal Ruiz.

Disseny de so
Marc Sardá

Ajudant de direcció
Nadala Fernández

Vestuari
Marga Binoix, Sylvie Lafourcade.

Disseny d’efectes especials
Reyes Abades

Coordinació d’actors
Vidi Vidal

Músic
Robert Merdzo

Actors
Núria Albertí, Kike Blanco, Jordi Cadellans, Ernest Coll, M. Ángel González, Nika Marijuan, Alverto Olivares, Javiera Parada,
Kike Salgado, Borja Sagasti, Penélope Serrano, Semolina Tomic.

Coordinació vídeo
XTB-Jordi Casinos

Equip de muntatge
Espais i Acrobácies

Il·lustracions
Jordi Vila

Equip tècnic
Pera Adell, J.M. Blancafort, Jordi Berenguer, Luis Monteagudo, Xesco Morros, Joan Roig.

Regidoria
María Barahona, Marta González,
Violeta Segura.

Efectes especials
Óscar Abades, Ángel Alonso, Óscar Ferrández, Custodio Molinero.

Responsable vestuari
Toni Allende

Tècnic vídeo
Eduard Bausach

Responsables riggers
David Atance, Daniel Santamaría.

Riggers
Anselmo Acebes, Antoni Arbones, Carles Brasco, Jordi Carbonell, Víctor Fernández, Carlos González, Francisco Chaves, Cheko, Ángel Linares, Anabel Monteagudo, Carlos Ramallo, Miriam Richart, Jordi Sales, Anabel Segura, Sergi Vergés.

Producció
Ina Lüders, Lucía Grau, Carmen Martínez, Xavier Solé.

Ajudant de producció
Lisandro Cilento

Estrena
10/5/97, a Opernplatz, Frankfurt.

Representacions
21

Un espectacle produït i desenvolupat especialment per a Mercedes-Benz.

Per encàrrec de Mercedes-Benz La Fura va desenvolupar un macroespectacle itinerant (va representar-se en 21 ciutats europees) que havia de presentar un nou model d’automòvil a partir dels cuatre elements naturals: aire, foc, terra i aigua.