The Nose, òpera de Dimitri Shostakóvich a partir del conte de Nikolái Gógol, narra la història d’un nas que es desprèn del rostre del propietari i arriba a superar-lo a l’escalafó social. El fuero Àlex Ollé la reinventa capbussant-se en universos que tenen a veure amb el Surrealisme i amb el mateix Freud, amb Kafka, amb el primer Brecht (el més boig, el més càustic), l’Absurd, Boris Vian (la seva lleugeresa metafòrica), l’Orwell de 1984 (i la seva radiografia dels totalitarismes), el Genet El Balcó, fins i tot algunes fantasies distòpiques i oníriques del cinema de ciència ficció.

El proper diumenge 1 de maig s’estrena a The Royal Danish Opera de Copenhaguen. Es podrà veure 5 vegades entre l’1 i el 29 de maig. La nova òpera dirigida per Àlex Ollé, amb una durada de 2 hores, compta amb les seves col·laboracions habituals: l’escnografia d’Alfons Flores i el vestuari de LLuc Castells, entre d’altres. Es poden adquirir entrades a través d’aquest enllaç.

Al conte clàssic, publicat per Gógol el 1835-36, se li suma el punt de vista de Xostakóvitx, que compon la seva òpera en 1927-1930, en el tumultuós període d’entreguerres a la Unió Soviètica. En tot cas, El Nas no pot ser tractada només com una joguina absurda, perquè la música de Xostakòvitx és concebuda com caricatura ferotge, despietadament sarcàstica, de la societat jeràrquica i classista en temps del tsarisme.

El Nas ens condueix cap al món de les altes jerarquies polítiques i econòmiques. Habita unes formes arquitectòniques representatives de el poder social: gratacels, bancs, seus financeres i governamentals. L’objectiu de la proposta era una posada en escena en què el públic reconegués el seu propi món, el món que apareix en els telenotícies, i se sentís assaltat de sobte per la inquietud.