La Fura dels Baus tanca el 42è any de vida amb la satisfacció d’haver continuat creant espectacles i presentant-los pel món. Un any complex tristament marcat pel decés del forer Jürgen Müller, que va morir el 19 de febrer passat. I que, malgrat tot, igual que als seus inicis, La Fura ha seguit amb ganes d’experimentar, aprendre i oferir experiències úniques als espectadors que assisteixen a les seves obres. Tot i la delicada situació sanitària derivada de la pandèmia de COVID-19, la companyia ha pogut continuar treballant en nous projectes i creant nous espectacles, a més de múltiples propostes a la Fundació Èpica de la companyia: òperes immersives per a la posteritat, macroespectacles monumentals, transgressores accions de llenguatge furero o concerts performance amb la banda sonora dels inicis de la trajectòria de la companyia. Aquest any s’han estrenat un total d’11 espectacles fureros d’allò més diversos que s’afegeixen a la continuïtat d’obres que segueixen fent gira des de fa anys. I és que, durant aquest 2021 que ja s’acaba, La Fura ha obert nous horitzons artístics i, malgrat tot, ha interpretat espectacles al Japó, Rússia, Emirats Àrabs Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya.
Aquest 2021 ja fa 42 anys del dia que La Fura va començar el seu viatge a Moià, fent teatre de carrer, amb un carro i una mula. Era l’any 1979. I aquest 2022 que ja comença, malgrat les dificultats, la companyia continua amb la mirada estrictament projectada al futur. Les nocions de cicle, evolució, reciclatge, mitosi, crisi, regeneració, totes elles molt orgàniques, són molt presents a la biografia grupal. Vet aquí la clau per a la longevitat i la bona salut artística. I és que, durant aquests 42 anys d’història, la companyia ha creat prop de mig miler de projectes artístics fent servir un llenguatge propi: el furer, físic i immediat. A això cal afegir l’apropiació de procediments tecnicoformals per interrelacionar-se amb la dimensió especial i interpretativa de les posades en escena. I el ventall és ben ampli: d’òperes a macroespectacles, de workshops a peces audiovisuals, de conferències a viscerals espectacles de llenguatge furer. Els cinc directors (Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma i Pera Tantiñá) s’han anat especialitzant en diferents formats i iniciatives, multiplicant exponencialment així la producció furera sota un mateix segell. Els fureros continuen evolucionant, compartint un mateix ADN original comú, tant en aspectes de composició visual, d’ús real dels espais i d‟entorns arquitectònics.
Tot i la difícil situació sanitària que afecta directament l’activitat furera i el món de l’espectacle en general, la voluntat companyia de continuar creixent, experimentant i presentant la seva obra a tots els racons del planeta s’imposa. Tot fa que es tanqui l’any amb la convicció que aquest 2022 que ja s’hi acosta permeti al món continuar creant art.
Feliç 2022!