De les quatre operes que Berlioz va compondre en la seva vida, amb Benvenuto Cellini, La Fura ja n’haurà reinterpretat tres d’elles. I aquesta és, en l’opinió de molts per la seva tècnica de composició, la més revolucionària de totes. La versió de La Fura, potencia les tres capes superposades identificades en el llibret.
Una primera on apareix el poble immers en ple carnestoltes, amb les seves pulsacions atàviques i els seus poderosos rituals ancestrals. Una segona d’intriga amorosa. I, la tercera, on apareix l’autobiografia de Benvenuto Cellini: la primera vegada que un artista va escriure de la seva pròpia mà la seva pròpia vida. En el seu llibre titulat Vida, es parla de les seves experiències amb artistes florentins com Leonardo, Miquel Àngel i Piero Torrigiani. També dels grans mecenes per als quals va treballar: la família Médici, Francisco I de França, els papes Clement VII, Pau III i persones molt importants dins el poder econòmic, religiós i mediàtic de l’època renaixentista. La malvada llengua mentidera d’un pèssim adversari meu, va aconseguir fàcilment fer enutjar vostra santedat.
El brillant home renaixentista Benvenuto Cellini es troba al centre d’aquesta obra, amb la qual el drama està present sobre l’escenari, impressionant davant el públic. El compositor Berlioz va descobrir, a partir de la lectura dels apunts autobiogràfics de Cellini -el genial orfebre i escultor del segle XVI-, l’antecessor espiritual de si mateix, veient-se també com un esperit pioner. Seguint-, va pagar un tribut elevat, però mentre visqués no volia deixar perdre les esperances.
L’obra es va estrenar per primera vegada a París el 1838. Ara arriba la versió passada per l’òptica de La Fura dels Baus, amb la direcció escènica de Carlus Padrisa. Franz List va idear la reeixida partitura a partir de la unió de Ziselierarbeiten i l’obra escultòrica original.
El punt àlgid del dramatisme arribarà a l’estudi de Cellini, quan l’escultor serà obligat pel papa Clemens a realitzar l’estàtua de Perseus en un sol dia. No només la reputació laboral i la felicitat al costat de la Teresa- filla del seu pitjor contrincant, el tresorer Balducci-, estarà en joc en aquesta operació suïcida artística, sinó també el seu cap. Aquesta obra serà la culminació de les anteriors perquè Cellini pugui sortir de la inestabilitat econòmica, mentre que les altres podrien acabar al forn, ja que no les podrà vendre.