Tornar la llegenda i el realisme d’aquesta òpera al públic a través d’unes emocions que des de l’època de Wagner s’han transformat, preservant el sentiment romàntic de l’absolut tal i com el compositor el percep en el mar.
El vaixell de l’Holandès errant, fantasmagòric, és l’espai on viu la memòria de la llegenda, presència que a mesura que avança l’òpera patirà un procés de desballestament. En aquesta versió la circularitat del temps es trenca i els protagonistes viuen un malson sense fi.
La força de l’esquarterament del vaixell impossibilita qualsevol navegació i, per tant, la possibilitat de llegenda, deconstruint també el mite de l’Holandès Errant davant un espectador que s’enfronta al racionalisme de l’home modern i l’univers màgic de l’home arcaic, on els sentiments d’amor cap a un heroi maleït encara són possibles.
