Dos cents anys després de la seva creació, aquesta obra és vigent en tots els sentits per això ens resulta encara intel·ligent i moderna. Des de reflexions al voltant de la monstruositat – el monstre neix o es fa – o, de manera més profunda sobre el desenvolupament de la ciència i el debat entre ciència inventiva o transformativa.
L’essència del Frankenstein de Mary Shelley pren forma d’òpera de la mà d’un equip jove que planteja una posada en escena situada al futur, d’aquí a quatre segles, on els personatges habiten el mateix temps, excepte La Criatura, que reviu el passat a través dels seus records. La destemporalització, que remarca la validesa del pensament de Shelley, també es potencia amb la construcció d’un espai ambigu que evoca un lluminós desert de neu, l’asèpsia d’una sala operatòria d’universitat o la implacabilitat d’una sala de judicis. Tot al servei de l’experiència de La Criatura, per apropar el públic a una vella història amb nous ulls.
