Una versió lliure de la Baukernkantate (Cantata dels pagesos) BWV.212 de J.S. Bach. Un convit atemporal. Allò burlesc, humorístic. La crítica social. La invitació als plaers més mundans. Tot plegat, són conceptes que semblen d’allò ben llunyans a les expressions musicals d’èpoques remotes. Com les trobades entre diferents disciplines i estils de músicals, els camins creuats que amalgamen discursos aparentment contrastats en un sol moviment.
Johan Sebastian Bach i la seva cantata camperola BWV 212 és una amra exquisida per desmuntar aquesta creença. Aquesta última cantata coneguda és, precisament, un mostrari de possibilitats diverses que es connecten i construeixen una fórumla particularment plural i efectiva.
Estrenada en un castell l’any 1742. Composada per un governant i recaptador d’impostos que ascendia al poder a qui s’elogia i critica la seva estructura literalment oligàrquica i cohabita en móns absolutament paral·lels.
Amb la utilització de cançons i danses populars mesclades amb estructures de cort noble i insinuadores seduccions als plaers carnals i alcohòlics, Bach ens estén una mà que creua 273 anys per tal de convidar-nos a taula, amb una cantata que acaba en una taverna on la cervesa és el beuratge unificador. El convit està ben servit.
La Fura dels Baus i Divina Mysteria atenen com a comensals reservant noves cruïlles interdisciplinàries, on les músiques electròniques, la imatge multimedia, el flamenc i una poètica contemporània de l’espectacle volen resignificar al públic actual: un precepte atemporal i inherent a la Cantata dels Pagesos BMW 212, el de commoure i delectar sense barreres ni limitacions.
