La flauta màgica és una òpera difícil, no tan sols per les innombrables vegades que s’ha posat en escena, sinó també per la complexitat dramàtica en tot allò que es refereix al nombre d’escenes i a les característiques de cadascun dels personatges. Aquest caràcter complex s’exacerba encara més si considerem que, al marge de les referències populars que té, La flauta màgica sorgeix de la imaginació, la fantasia i la bogeria de Wolfgang Amadeus Mozart, del subconscient d’un geni. Podem, per tant, relacionar aquesta obra amb el món oníric, i és en aquest àmbit del somni on té lloc la posada en escena de La Fura dels Baus i Jaume Plensa, en un femtosegon —«Un femtosegon és a un segon el que un segon és a trenta-dos milions d’anys» (Ahmed H. Zewail)— de somni, una mica menys d’un tancar i obrir d’ulls, una mica menys que una espurna d’inconsciència.

L’escenari esdevé la ment o el palau del coneixement, un terra lluminós pur damunt del qual suren els diferents elements que formen l’escena. El terra es delimita a partir d’una dotzena de blocs inflables, eteris, capaços de simbolitzar aquestes unitats de memòria que conté la nostra ment. La posada en escena reflecteix inevitablement el caràcter orgànic del cervell, però també en transmet una de les simbologies possibles, la de l’espai transformable i en fluctuació permanent, en el qual veritat i ficció es confonen i entremesclen. L’escenari és, per tant, un espai de llibertat, en la que constitueix una de les premisses bàsiques de La Fura dels Baus.

Hi ha moltes interpretacions possibles de l’àmbit de La flauta màgica: la proliferació de simbologies d’origen múltiple i incert, la incopsabilitat espaitemporal dels personatges, l’element fantàstic introduït en l’acció, la indefinició moral dels principis que regeixen l’obra (ja que la pretesa difusió d’idees masòniques no és suficient per justificar determinades actituts dels personatges); tot això contribueix a l’ambigüitat de l’atmosfera escènica.

Cal destacar que, com ja s’havia produït en anteriors treballs operístics del grup, la posada en escena dota els personatges de tot un seguit de codis, en el vestuari o a partir de determinats colors, que permeten una nova lectura del clàssic.

Música
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).

Llibret
Emanuel Schikaneder

Versió escènica
La Fura dels Baus, Jaume Plensa

Direcció escènica
Àlex Ollé, Carlos Padrissa (La Fura dels Baus).

Escenografia i vestuari
Jaume Plensa

Direcció musical
Marc Minkowski

Textos
Rafael Argullol

Creació i realització vídeo
Franc Aleu

Disseny d’il·luminació
Albert Faura

Ajudant de direcció
Valentina Carrasco

Assistent dramatúrgia
Joachim Rathke

Direcció cor
Walter Zeh

Repartiment
Sarastro: Kwangchul Youn.
Tamino: Matthias Klink.
Orador: Olaf Bar.
Reina de la Nit: Erika Miklosa.
Pamina: Genia Kühmeier.
Primera dama: Dorothee Jansen.
Segona dama: Marie-Belle Sandis.
Tercera dama: Marijana Mijanovic.
Papagena: Anne Cambier.
Papageno: Christian Gerhaher.
Monostatos: Burkhard Ulrich,
Markus Brutscher.
Tres nens: Sebastian Kausch, Raymond Leist, Paul Komusidi.
Home armat 1: Burkhard Fritz.
Home armat 2: Bernd Hofmann.
Sacerdot 1: Martin Busen.
Sacerdot 2: Thomas Ebenstein.
Veu en off: Dorte Lyssewski.
Vella Papagena: Kazimiera Czakanski.

Les Musiciens du Louvre-Grenoble
Chor der Ruhrtriennale

Ballarins
Lenka Bartunkova, Joris Camelin, Pavlina Cerna, Chihn-Lin Chan, Li-Li Chao, Andreas Ebbert-Scholl, Daniel Fetecva-Soto, Shirley Geacoman, Senem Gokce Gaeltekin, Alexeider Abad González, Manon Greiner, Giorgos Kamposoris, Chih-Ying Ku, Anja Kursawe, Sofian Labbani, Jorge Leandro, Carlos Martínez Paz, Carolina Varassi Pega, Kathryn Ressle, Mata Sakka, Edgar Sandovaz-Diaz, Jürgen Sieger, Simon Solberg, Lisa Stockinger, Simon Viersma, Jan Viethen, Roberto Zúñiga.

Assistent musical
Jérémie Rhorer, Mirella Giardelli.

Direcció tècnica
Alberto Pastor

Realització escenogràfica
Quim Guixá, Masters SA, Scenotechnics.

Realització vestuari
Catou Verdier

Assistent vestuari
Tina Carstens

Regidoria
Angela Beuerle, Tine Buyse, Santiago Castillo, Isabel Franco, Carten Kirchmeier,
Katrin Reichardt.

Producció executiva
Marta Pérez Porro

Estrena
7/9/03, al Jahrunderthalle, Bochum.

Representacions
10

Una coproducció de la Ruhrtriennale, amb la direcció de Gerard Mortier; l’Opéra National de París i el Teatro Real de Madrid.

Concebuda i desenvolupada entre La Fura dels Baus i Jaume Plensa, aquesta posada en escena del clàsic de Mozart –una de les òperes més conegudes del món– explora l’espai oníric de la obra des de la recerca de l’art total.