Obra
Òpera
Firenze

La forza del destino

Sinopsis
A vegades és com si el destí ens empenyés cap a un forat negre. Cap a un lloc on, per molt que ens resistim, una força invisible ens portés. Cap a una regió finita de l’espai en l’interior hi ha una concentració de massa prou elevada com per generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d’ella. Els forats negres són el resultat de la fusió de dues estrelles: explusan ones gravitacionals que poden detectar l’interferòmetre Verge que s’ha construït prop de Pisa i està compost per dos túnels que mesuren 6 km de longitud. Dins dels dos túnels hi ha miralls i una sèrie d’instrumentació suspesos en què dos raigs làser operen en el buit. Com una pedra que xoca amb l’aigua i genera ones, així és existència humana: ones perdudes per l’univers que avui anem a retrobar a l’llegir aquesta partitura de Verdi.

El planeta terra és com una nau espacial que orbita per l’espai a una velocitat de 1.845 km per hora. En aquesta nau espacial anomenada Terra, mirant per la gran finestra de la seva cúpula celeste, en un dia clar, es pot visualitzar l’espai infinit en què apareixen els avions en primer pla, els centelleigs dels satèl·lits artificials en segon pla, els planetes i les estrelles fins a visualitzar, darrere de tot, les constel·lacions situades a milions d’anys llum. És una perspectiva infinita representada des de l’època de Leonardo com una piràmide virtual de 4 arestes rectes que es troben en un punt. És llavors quan es comprèn la petitesa de la nostra efímera existència i que el destí ens empeny a ser forçosament col·lectius. Tots anem en la mateixa nau. La clau està en si som passatgers i ens deixem portar, o bé si som tripulants d’ella amb alguna possibilitat d’alterar la destinació.

‘La Forza de la Destinació’ és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Don Álvaro o la força de l’sinó (1835) de l’escriptor espanyol Ángel de Saavedra, duc de Rivas, amb una escena adaptada de Wallensteins Lager de Friedrich Schiller. Va ser representada per primera vegada al Teatre Bolshoi Kamenny (després Teatre Mariinski) de Sant Petersburg, Rússia, el 10 de novembre (data antiga; és el 22 de novembre) de 1862. Verdi sentia inclinació pels temes espanyols.

Ficha Técnica

Conductor
Zubin Mehta

Director
Carlus Padrissa (La Fura dels Baus)

Sets
Roland Olbeter

Vestuari
Chu Uroz

Llums i vídeo
Franc Aleu

Leonora
Saioa Hernández

Don Carlo di Vargas
Amartuvshin Enkhbat

Don Alvaro
Roberto Aronica

Preziosilla
Annalisa Stroppa

Padre Guardiano
Ferruccio Furlanetto

Fra Melitone
Nicola Alaimo

Il marchese di Calatrava
Alessandro Spina

Mastro Trabuco
Leonardo Cortellazzi

Curra
Valentina Corò

Un alcade
Francesco Samuele Venuti

Un chirurgo
Roman Lyulkin

Chorus soloists
Ferruccio Finetti, Leonardo Melani, Nadia Pirazzini, Luca Tamani

Chorus and Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino
Chrous Master
Lorenzo Fratini

Descripción

A vegades és com si el destí ens empenyés cap a un forat negre. Cap a un lloc on, per molt que ens resistim, una força invisible ens portés.

Prensa
Link copied!
Tornar a Arxiu