L’Atlàntida pertany a aquella rara categoria d’obres que passen per avatars diversos durant molt de temps fins trobar el seu espai en la història. Quan va morir, Manuel de Falla va deixar L’Atlàntida sense acabar, amb la partitura en diferents fases d’elaboració, que anaven des del «Pròleg» totalment definit fins a l’estat confús de la segona part, que presentava fragments ja orquestrats i fragments només esbossats. Anys després de la mort de Falla, la seva família i l’editora Ricordi van encarregar a Ernesto Halffter que finalitzés L’Atlàntida, que finalment es va estrenar a Barcelona el 1961 en versió de concert i a La Scala de Milà el 1962, en versió escènica. Però no fou fins al cap de quinze anys que Halffter considerà acabada l’obra després de cenyir-se a les directrius que originalment havia marcat Falla. Aquesta nova versió es va estrenar al Festival de Lucerna el 1976.
L’Atlàntida està plantejada com un vast oratori
que combina els textos en català de l’obra homònima de Jacint Verdaguer amb altres de caràcter religiós
en llatí i castellà. D’aquesta combinació de música original i textos preexistents s’extreu una rica simbologia. Al significat primer de L’Atlàntida,
que enllaça el mite del continent submergit amb l’aventura del descobriment d’Amèrica sota el signe del catolicisme, s’afegeix el d’aquells que creuen veure-hi una metàfora de l’Europa que s’enfonsa
(no oblidem el moment històric en què Falla la va concebre) i el ressorgiment d’una Espanya nova, unida i emprenedora. La Fura dels Baus proposa en la seva adaptació escènica un nou fil argumental que té a veure amb la seva pròpia peripècia, la de l’obra, i amb la reunió de tres grans creadors, Falla, Verdaguer i Sert, que va convèncer el primer de la necessitat de donar a L’Atlàntida el caràcter de cantata escènica i que es va comprometre a crear l’escenografia que havia de tenir a l’estrena, però que mai no va aconseguir acabar. Falla, Verdaguer i Sert apareixen en aquesta Atlàntida com tres personatges que assisteixen a la representació de la seva obra mentre la desenvolupen; que la contemplen mentre la creen, sense ser conscients que hi estan atrapats a l’interior com la resta de personatges.

Música
Manuel de Falla (1876-1946), completada
per Ernesto Halffter (1905-1990).

Llibret
Manuel de Falla, basat en el poema homònim de Jacint Verdaguer (1845-1902).

Versió escènica
La Fura dels Baus, Jaume Plensa.

Direcció escènica
Àlex Ollé, Carlos Padrissa
(La Fura dels Baus).

Escenografia
Jaume Plensa, Carlos Padrissa.

Direcció musical
Josep Pons

Disseny de vestuari i attrezzo
Jaume Plensa

Creació i realització vídeo
Franc Aleu

Moviment escènic
Sabine Dahrendorf

Disseny d’il·luminació
Quico Gutiérrez

Ajudant direcció
José Antonio Gutiérrez

Repartiment
Manuel Lanza (Corifeo), Josefina Brivio (Pirene), Virginia Parramón (Isabel),
Joan Cabero, Francisco Vas i Ángel Ódena (Tricéfalo), Estrella Estévez (Maia),
Pilar Jurado (Aretusa), Silvia Tro (Caleno). Margarida Lladó (Eriteia), Mª Luisa Maesso (Electra), Svetlana Sidorova (Esperetusa), Montserrat Torruella (Alcione), Mariola Cantarero (Dama de cort), Luis Alberto Ibáñez (Infant), Moni Herreros (Patge).
Orquestra Simfònica de Barcelona – Nacional de Catalunya. Cor de València i Orfeó Navarro Reverter, Francisco Perales (director). Coro de la Presentación, de Granada, Elena Peinado (directora).

Actors
Xavier Capdet, Ricardo Moya, Vidi Vidal.

Ballarins – maquinistes
Ferran Carvajal, Mario García, Pere Gener, Sergio Faustino, Abraham Hurtado, Ricardo Salas.
Producció
Disseny de producció: Salvador Pons.
Coordinadora de la producció: Lina Valero.
Producció tècnica: Violeta Segura.
Col·laboradors Confecció del vestuari: Caterine Verdier.
Construcció de l’attrezzo: Alberto Pastor,
Lluís Traveria, Caterine Verdier.
Construcció elements escenogràfics: Simeó Ubach
Construcció de la cascada: Xesco Morros.

Tècnics
Regidor: Kiko Selma.
Ajudant de regidoria: Cristina Sánchez.
Tècnics d’escenari: Carles Bertolín, Alberto Pastor.
Caracterització: Esther Ortega.
Vestuari: Begoña Simón, Rosa Solé.

Estrena
23/6/96, a la plaça de Las Pasiegas, Granada.

Representacions
4

Un espectacle produït pel FestivalInternacional de Música y Danza de Granada i per la Sociedad General de Autores y Editores, en el marc de l’Homenatge Internacional a Manuel de Falla; amb la col.laboració d’AVIACO.

La primera incursió de la companyia en el món de la òpera. La cantata escènica La Atlàntida, de Manuel de Falla, es va representar a partir d’una dramatùrgia i una escenògrafia absolutament innovadores, creades en colaboració amb Jaume Plensa.