La segona aproximació de La Fura dels Baus a l’òpera és la posada en escena d’El martiri de sant Sebastià. Com ja va passar amb L’Atlàntida, El martiri de sant Sebastià no és una òpera corrent, o almenys no és una òpera amb un fil argumental clar i perfectament definit. Sobre la música de Claude Debussy, Gabrielle d’Annunzio va construir un drama simbolista al voltant del misteri medieval original i de l’arxiconeguda imatge del sant traspassat amb sagetes. En tant que simbolista, el llibret de D’Annunzio oferia tantes lectures com imatges suggestives, i aquesta riquesa es traduïa al capdavall en el primer problema que la posada en escena havia de superar. No hi havia una estructura argumental sòlida, tramada a partir de personatges sobre els quals elaborar una proposta escènica prou articulada. Per tant, la primera decisió que es va prendre respecte a El martiri de sant Sebastià va passar per la creació d’una dramatúrgia paral·lela, capaç de suportar la lectura de la posada en escena que La Fura dels Baus volia oferir.

Debussy i D’Annunzio van dividir el seu «misteri simbòlic musical» en cinc parts o estances que temàticament es refereixen a l’evolució de Sebastià. Són cinc parts sense nexes d’unió, com escenes d’un tot, que a l’últim perfilen el total del soldat que acaba sent sant. Al muntatge de La Fura s’incorpora un nou personatge, el narrador, representat per un metge,
que serà l’encarregat de disseccionar, figurativament
i metodològicament, l’home que és Sebastià per, des de la raó de la ciència, discernir què és allò que el fa tan especial, tan diferent i alhora tan igual. Es manté la major part de les «estances», però s’estableix una gran novetat: l’última part, la que correspon a l’arribada de Sebastià al paradís, ara passa a obrir la representació. Amb aquest canvi substancial es pretenia retardar sense solució el previsible final feliç, per d’aquesta manera reforçar la contradicció que conté el sant i guanyar en simetria en associar la mort de Sebastià amb l’autòpsia que obre l’espectacle, una mena de salt enrere espiritual.

Música
Claude Debussy (1862-1918).

Llibret
Gabrielle D’Annunzio (1863-1938).

Creació
Franc Aleu, Manuel Huerga, Àlex Ollé, Carlos Padrissa, Valentín Proczynski i Alfredo Taján; amb la col.laboració de Jaume Plensa.

Idea original
A.M.A. Le Tre Caravelle

Versió escènica
La Fura dels Baus

Direcció escènica i escenografia
Àlex Ollé, Carlos Padrissa.

Creació i realització vídeo
Franc Aleu, Manuel Huerga.

Direcció musical
Frederik Chaslin, Julian Kovatchev, Lorin Maazel, Georges Prêtre.

Vestuari i utillatge
Jaume Plensa

Coreografia
Compañía Erre Que Erre

Adaptació i creació de textos
Guillem Martínez

Disseny d’il·luminació
Ramón Rey, Germinal Ruiz.

Disseny de so
Marc Sardà

Ajudant de direcció
Llorenç Ametller, José A. Gutiérrez.

Col·laboració direcció d’actors
Joan Castells, Al Víctor.

Repartiment
Sebastià: Abraham Hurtado.
Dioclecià: Al Víctor, Ferran Terraza.
Narrador: Miguel Bosé.
Ballarins: Susana Castro, María Ángeles García, Mario García, Sergi Faustino, Ferran Carvajal,
Teresa Navarrete, Joan Palau, Ricardo Salas, Marina Serrano.

Repartiment
Ànima de Sebastià i la verge Erigona
Sopranos: Sophie Marin-Delgor,
Ewa Malas-Godlewska, Nora Gubisch.

Els bessons Marc i Marcel.lí
Contralts: Cécile Eloir, Elsa Maurus.
Mezzosopranos: Lilliana Bizineche, Nora Gubisch, Sophie Pondjiclis, Elsa Maurus.
Roma: Orchestra Giuseppe Verdi di Milano i Cor de València.
Càller: Orchestra e Coro del Teatro Lirico de Cagliari.
Peralada i València: Orquestra de València i Cor de València.
Bilbao: Orquesta Sinfónica de Bilbao i Coro de la Coral de Bilbao.
Nàpols: Orchestra e Coro del Teatro di San Carlo.
Madrid: Orquesta de la Comunidad de Madrid i Coro del Teatro de la Zarzuela.
Producció: Espectáculos Otel.lo.
Producció vídeo: OVIDEO, TV, S.A.

Producció executiva: Esther Badía.

Direcció tècnica: Susana Jové.

Regidoria: Isabel Bres, M. Angeles Huedo, Jordi Soler.
Realització vestuari: Catherine Verdier, Rosa Solé i companyia.

Realització escenografia
Roland Olbeter, Roig Curvado SA, Alberto Pastor, Xesco Morros.

Tècnics escenari: Carlos Bertolín, Boris, Arturo Faura, Rodrigo Martín, Pulgui, Juan B. Torres, Alberto Pastor, Julio Cámara.

So
Jordi Fatjó, Carlos Gómez, Jaime Rodríguez.

Estrena
5/5/97, al Teatro dell’ Opera de Roma.

Representacions
17

Una producció de l’Associazione Musica e Arte «Le Tre Caravelle» amb la col.laboració de I Concerti Telecom Italia, Instituzione del Concerti e del Teatro Lirico «Pierluigi de Palestrina» di Cagliari, el Palau de la Música de València, el Festival Internacional Castell
de Peralada i el Teatro Arriaga de Bilbao.

Debussy va composar aquesta òpera sobre un llibre de D’Annunzio que narrava la singular peripècia de Sant Sebastià. La Fura va possar en escena aquest “misteri simbòlic-musical” reelaborant, també simbòlicament, les imatges que originalment proposava el llibre.