Judit, la protagonista d’aquesta òpera, construeix el seu castell, el seu món propi, a l’interior del castell de Barbablava; un àmbit tancat, amb els seus murs i estançes. Aleshores l’espai del teatre va apareixer com el total del castell i ja no es tractava de recrear aquell que dona títol a la obra, només intentarem reconstruir un castell interior, el lloc on els personatges s’enfronten a les seves pors. Una altra vegada, com a Diari d’un desaparegut, tractem amb l’abandonament i la perduda.
Una posada en escena sintètica, reduida a la mínima expresió, el·laborada en col·laboració amb Jaume Plensa, amb la intenció de no distreure a l’espectador de l’autèntic nucli de l’asumpte: la ruptura amb un destí que sembla inexorable.
