L’òpera barroca Idomenée (1712), d’André Campra, té com a tema un dens entramat de passions on intervenen, d’una banda, els venjatius déus Venus, Èol, Neptú i Nèmesi i, de l’altra, personatges sorgits de la Guerra de Troia com Idomenée, el seu fill Idamante, la princesa Ilione, presonera troiana, i Electra, la filla d’Agamemnon. La música barroca crea un distanciament emocional que la posada en escena, buscant la sensibilitat de l’espectador actual, ha procurat transformar tot centrant l’interès en el trauma de la guerra en el qual tots estan immersos, de manera que, sota una capa de versemblança psicològica, els personatges semblen viure atrapats en un malson. L’escenografia, construïda únicament amb panells de vidres trencats, simbolitza l’ànima dels personatges, la fragilitat, els somnis trencats o perduts, les esperances frustrades. Un castell de vidre suspès en l’aire capaç de reflectir els seus pensaments, però també els malsons.

Dirigida per Àlex Ollé / La Fura dels Baus

Direcció musical: Emmanuelle Haïm

Escenografia: Alfons Flores
Disfresses: Lluc Castells
Llums: Urs Schönebaum
Vídeo: Emmanuel Carlier
Col·laboració artística a l’adreça: Susana Gomez
Assistent de direcció musical i líder de cor: Denis Comtet
Assistent d’escenografia: Sarah Bernardy
Cantants: Benoît Hartoin, Elisabeth Geiger

repartiment:
Tassis Christoyannis
Samuel Boden
Hélène Carpentier
Chiara Skerath
Frédéric Caton
Yoann Dubruque
Enguerrand de Hys

Cor i orquestra: Le Concert d’Astrée

Una producció d’Opéra de Lille

Un castell de vidre suspès en l’aire capaç de reflectir els seus pensaments, però també els malsons.