Aquesta segona interpretació de la tragèdia lírica Norma o L’infanticidi abordada per La Fura dels Baus es forjarà a traves d’un ritual en el qual no hi apareixerà ni una sola creu. I és que aquesta obra, inspirada en El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música de Nietzsche, serà concebuda des d’una òptica precristiana, com el que és: un mite ancestral carregat de simbologia.

Un arbre genealògic que es trenca, un altar, una pedra i una poció. Aire, foc, terra, guerra, enganys, valor, emocions lliures i sensualitat. I així, es pretén fer un exercici sincer, amb la voluntat de plasmar l’autenticitat alquimista del moment i del druïdisme més dionisíac. I és que, tal com arriba a plantejar-se Norma, en certa manera, avui en dia tots som infanticides: deixem el món insostenible per als nostres fills. És per això que aquest espectacle reciclarà deixalles del Mar Mediterrani, per tal de desenvolupar part de la seva escenografia i amb una vestimenta d’allò més minsa.

Melodies llargues, dramàtiques, molt ornamentades i intensament emocionals. Entre els fragments inoblidables d’aquesta òpera hom hi troba Casta diva, potser l’ària de soprano més coneguda de tota la història de la música. Tot plegat transcorrerà a l’històric l’Odeó d’Herodes Àtic, un escenari immillorable amb un públic que pràcticament es mira cara a cara, tot generant una sinestèsia immersiva. Uns espectadors que romandran dividits per tres fases fonamentals: l’anella que envoltarà l’orquestra, la que dividirà el públic i la que il·luminarà les grades servint-se de la llum solar, talment com el carruatge i l’aureloa mitològica d’Helios.

Un arbre genealògic que es trenca, un altar, una pedra i una poció