Jean Cocteau «on millor canta un ocell és al seu àrbre genealògic»

L’àrbre com a metàfora de totes les generacions que es sobreposen a la tragèdia i que malgrat tot les permet cantar.Això és el que mil vegades ha passat a aquesta terra i mil vegades posada sobre les branques del seu àrbre s’ ha permés cantar. Així veig aquesta extraordinària peça de Xenakis, una manera de superar la maledicció que pesa damunt la casa d’ Agamèmnon. La mort troba repós en les arrels d’ aquest àrbre i alhora la vida esclata a les seves branques.
La Fura dels Baus va començar el seu periple teatral explorant les arrels més primitives, i és a les del teatre Japonés on també hi va trobar les fonts de les que ara torna a beure amb aquesta òpera.
Quan a finals d’ abril del 2011 vaig arribar a l’ aeroport de Narita, vaig sentir que era l’únic occidental en una terra ferida que m’ acollia amb generositat i aleshores vaig estar segur que l’ àrbre brotaría de nou com ho fa a l’Oresteia de Xenakis

Carlüs Padrissa

“ORESTIADA” (Ορέστεια) de IANNIS XENAKIS
sobre textes d´ESQUILO

Director d´orquestra: Kazuki Yamada
Baríton / contratenor: Takashi Matsudaira
Percussió: Hideki Ikegami

Cor: Tòquio Philharmonic Chorus (Mestre de cor: Shigeru Yamada)
Cor de nens: Els cantors petits de Tòquio (Mestre de cor: Hisae Hasegawa)
Orquestra: Tòquio Sinfonietta

Direcció escènica: Carlus Padrissa (La Fura dels Baus)
Escenografía: Roland Olbeter
Vestuari: Chu Uroz
Il· luminació: Carles Rigual
Vídeo: Welovecode (Pelayo Mendez / Roman Torre)
Assintent de dirección escènica: Mireia Romero
Direcció Tècnica: Jaume Grau
Producció: Ignacia Delpiano
Manager Producció: Tetsuya Oguri

Electronics: Sumihisa Arima

PRODUCTION OF THE 25TH ANNIVERSARY OF TOKIO SUMMER FESTIVAL

Una manera de superar la maledicció que pesa damunt la casa d’ Agamèmnon. La mort troba repós en les arrels de l´àrbre i alhora la vida esclata a les seves branques.