Una riuada d’art, cataracta d’artistes, que cada mes de juliol envaeix els carrers de música i duende. Gent que, mentrestant, ve i va, per aquí, en ronda interminable de nit i de dia, de dia i de nit. El ninot gegant inaugura la desfilada, el carnaval d’estiu d’artefactes mecànics. S’aixeca, camina, balla i salta, fa el que vol. Repica, tot és estrèpit. Qui sap? Potser porti la pluja. En el seu despertar còsmic sembla que voli.
La gran parada comença pels carrers d’Alcalá la Real, la veritable, la que cuida la seva gent i als que vénen d’arreu. Per fer-los més feliços … si hi caben. Al carrer no hi caben. Ni una ànima més. Està ple de gom a gom! A rebentar de gent amb aquest Paseo de Veinte Años, carrer amunt i carrer avall, anem arribant. El Castillo de la Mota observa sorprès i La Fura, un còmplice nou, fa esclatar la xemeneia i l’estació d’autobusos. A les Rambles d’Alcalá tot és de color. Tot és de foc i de color, va enfosquint i el gran concert està a punt de començar, i nosaltres exhausts, hem deixat allà aparcat… el regal de Pedro.