Els troians són virus que penetren dins del nostre sistema operatiu destruint tota la informació. A partir d’aquesta definició treta d’internet, he començat a imaginar la nostra visió de Les Troyens, la “Grand Opéra” d’Hector Berlioz basada en La Eneida de Virgili. És una epopeia de més de cinc hores, que té una partitura excepcional i un llibret molt interessant. La primera part explica la terrible història de l’autodestrucció d’una civilització. El “Cavall de Troia” que apareix avui en dia en tots els cercadors d’internet és un tipus de virus informàtic que destrueix el sistema operatiu dels nostres ordinadors i esborra tota la informació que contenen. Aquesta és la definició. El virus troià està dins de nosaltres mateixos, i el seu efecte pot tenir terribles conseqüències.

Les Troyens
Hector Berlioz

Direcció Musical: Valeri Gergiev

Direcció Escènica: Carlus Padrissa
Escenografia: Roland Olbeter
Video: Franc Aleu (Urano)
Il.luminació: Peter Van Praet
Vestuari: Chu Uroz

Stephen Gould / Lance Ryan (Énée),
Gabriele Viviani (Chorèbe),
Giorgio Giuseppini (Panthea),
Stephen Milling (Narbal),
Elisabete Matos (Cassandre),
Daniela Barcellona / Veronica Simeoni (Didone),
Zlata Bulycheva (Anna),
Dmitri Voropaev (Hylas),
Askar Abdrazakov (Priam)

Ajudant d’escena: Alex Aguilera
Assistent d’Escena: Krzysztof Olichwier

Nova producció: Palau de les Arts Reina Sofia, Teatre Marinski, Teatr Wielki

31 / 10 / 2009
3, 6, 8, 12 / 11 / 2009

Sala Principal

“Els troians són virus que penetren dins del nostre sistema operatiu destruint tota la informació” així defineix Carlus Padrissa director escènic d’aquesta òpera d’Héctor Berlioz basada en la Eneida de Virgili, obra fundacional de l’Imperi Romà.