Mentre admetíem que parlar d’Èdip significava parlar d’allò que ens sembla incomprensible – el temps, la destinació, l’atzar – advertim que Èdip mai havia marxat. Era obligatori, doncs, reflectir en la posada en escena el convenciment de que, sota el fang dels anys, el mite d’Èdip renaixia, intacte, després de cada pluja. Que els estrats dels segles només aconsegueixen cobrir efímerament fins que l’aigua torna a netejar la terra, i ho descobreix.

Direcció Musical: Leo Hussain

Concepte: Alex Ollé (La Fura dels Baus)

Direcció Artística: Alex Ollé (La Fura dels Baus)

En col·laboarció amb: Valentina Carrasco

Escenografia: Alfons Flores

Vestuari: Lluc Castells

Il·luminació: Peter Van Praet

Direcció Cor: Martino Faggiani

INTÈRPRETS

Oedipe:
Dietrich Henschel

Andrew Schroeder

Tirésias: Jan-Hendrik Rootering

Créon: Robert Bork

Le Berger: John Graham-Hall

Le Grand-Prêtre: Jean Teitgen

Phorbas: Henk Neven

Le Veilleur: Frédéric Caton

Thésée: Nabil Suliman

Laios: Yves Saelens

Jocaste: Natascha Petrinsky

La Sphinge:
Marie-Nicole Lemieux

Natascha Petrinsky

Antigone: Ilse Eerens

Mérope: Catherine Keen

Une femme thébaine: Kinga Borwoska

Orquestra: Orquestra Simfònica i Cor de La Monnaie

Producció: La Monnaie / De Munt, amb el suport de Deloitte.

Fotografies: (c)La Monnaie-Bernd Uhlig

Hi ha un abisme obert davant nostre, mers éssers humans finits, quan reconeixem que hi ha un temps elàstic i líptic, que desafia la noció que tenim sobre la temporalitat del món que ens envolta.